Fes-nos servir. El Nou Subjecte Polític Català. Com?

Justificació

Aquest text no pretén ser un document tancat amb la solució al problema del Nou Subjecte Polític Català (la confluència) sinó un recull d'idees i intuïcions més o menys coherents, més o menys afortunades, amb la intenció de suscitar preguntes i estimular la investigació sobre l'oportunitat històrica que se'ns presenta.

l'important no és d'on venim sinó a on volem anar junts

Daniel Cohn-Bendit

La confluència no pot ser una simple coalició de partits preexistents, incomunicats i recelosos entre si, ni una dissolució de tots ells en un altre partit únic de perfils ideològics difosos i formes organitzatives rígides i centralitzades. Caldrà pensar molt en com fer perquè la confluència sumi, sense que ningú renunciï a si mateix, encara que sí a la seva endogàmia i als seus interessos corporatius. Per a això, precisament, cal pensar la confluència més enllà dels partits.

Cal radicalitzar la democràcia interna de les organitzacions, lligant-la a les aspiracions de la gent i no a les pugnes de poder entre famílies dins seu. Per això cal una nova cultura militant menys sectària, més generosa i més amable.

Juan Andrade

Professor d'Història a la Universitat d'Extremadura

Com s'ha d'estructurar el nou subjecte polític? Com s'organitzarà? Subscrivim íntegrament la frase del professor Andrade: cal una nova cultura militant menys sectària, més generosa i més amable. La confluència ha de fonamentar-se en un compromís sense reserves en l'àmbit personal amb l'objectiu a aconseguir i amb els companys disposats a compartir-lo, fent creu i ratlla si cal, encara que establint procediments per evitar repetir errors. També proposem algunes idees-guia amb la finalitat d'aconseguir la màxima flexibilitat, eficàcia i capacitat d'adaptació donat l'objectiu proposat: disposar d'una eina, més potent i versàtil, perquè el poder popular sigui tingut en compte, respectat i temut, un poder mobilitzat per acabar amb l'emergència social i els abusos del capitalisme globalitzat. Independentment del nom sota el qual aparegui.

• Direcció col·legiada
• Organigrama orgànic el més simple possible
• Estructura descentralitzada com a reflex de la nostra aposta per la plurinacionalitat
• Alt nivell d'autonomia de les bases com a reflex del nostre sobiranisme
• Mecanismes àgils i participatius de consulta (inclòs per a no afiliats)
• Reformulació del mètode assembleari atenent les exigències de la política actual

A Podem no hem vingut a construir "un altre partit" ni a muntar estructures al servei dels seus integrants.

A Podem no posarem mai interessos de sigles per sobre de la construcció de la unitat

"Cal potenciar els debats i les consultes internes per a les decisions crucials, des de les aliances polítiques fins a les apostes polítiques de gran importància, mitjançant assemblees periòdiques, assemblees plenàries generals [...] que serveixin per socialitzar la feina feta, recollir propostes i debatre. "

Document Operació Marea Morada

El trànsit de les candidatures electorals confluents a un nou subjecte polític català en comú requereix paciència i generositat, i reconeixement mutu i respecte al que cada persona i col·lectiu aporta. I en cas de desacord, calen mètodes democràtics i transparents per resoldre les legítimes diferències en positiu.

Document final 7a Assemblea EUiA

Com es pot concretar la confluència? Disposem d'alguna experiència prèvia que ens serveixi com a referent? Des de les files de la vella guàrdia sembla apostar per una estructura de tipus federal:

Izquierda Abierta (IzAb) no considera acceptable un procés de confluència basat en acords cupulars entre una part de les elits de Podem i una altra de l'aparell del PCE: aquest ha d'emanar de les bases i aspirar a l'aglutinament de tota l'esquerra espanyola, sense exclusions ni imposicions de cap dels seus actors. La veritable Revolució Democràtica a la qual aspirem implica una confluència federal, al voltant d'un programa de canvi, i que s'articuli amb mecanismes de democràcia participada.

Izquierda Abierta

Publicat el 27 d'abril 2016, en vigílies de l'acord Units Podem

O de tipus cooperativista, alternativa que creiem val la pena ser explorada per les seves característiques afins als nostres postulats, i la seva novetat, fins on sabem, en la història de les organitzacions polítiques:

Aquest camí requereix més profunditat estratègica, més elaboració programàtica, de pensament i reflexió. Hem de superar la dinàmica estrictament electoral per començar a construir des de l'estabilitat organitzativa, que ens permeti mirar perspectiva i respondre a la confiança que milers de persones han dipositat en nosaltres. I això al servei d'un programa de canvi, rescat social, regeneració democràtica, ecologia, dret a decidir, plurinacionalitat i equitat de gènere. Establir aliances més fortes amb els i les que compartim, des de fa temps, lluites i objectius.

Per superar la fase electoral de la confluència i avançar cap a un espai polític més estable, transparent i consolidat, proposem la forma de la cooperativa política, que sumi i aprofiti la diversitat, individual i col·lectiva, en benefici d'un objectiu comú.

La cooperativa és una estructura prou flexible per adaptar-se a cultures polítiques diferents i trajectòries organitzatives diverses; una plataforma àgil, en xarxa, creativa, que utilitza de forma intel·ligent les diverses pràctiques polítiques. Així mateix, la cooperativa permet el grau necessari d'organicitat imprescindible perquè un projecte sigui estable, permanent, amb control democràtic. Aquest model garanteix que la presa de decisions sigui transparent i que els membres que en formen part no siguin actors passius, sinó agents actius, sota una dinàmica que no és de simple adhesió sinó d'empoderament.

11a Assemblea Nacional d'ICV

Té el seu origen aquesta idea en una reflexió de l'eurodiputat Daniel Cohn-Bendit, antic líder anarquista al maig del 68 i actualment membre del Partit Verd Europeu, apareguda a Liberation al març del 2010:

Imagino una organització pol·linitzadora, que aglutini les idees i les transporti i fecundi amb elles altres parts del cos social. A la pràctica, la política actual ha expropiat als ciutadans del seu deure com a ciutadans, en nom del racionalisme tecnocràtic o d'emocions populistes. Cal "repolititzar" a la societat civil al mateix temps que hem de civilitzar la societat política per passar d'una política privada a una de lògica lliure. No oblido la contribució dels Verds durant 25 anys en defensa i il·lustració de les nostres idees en la vida política francesa. No obstant això, no és només que les formes partidistes clàssiques no estan adaptades a les noves exigències de les nostres societats, sinó que també tard o d'hora, aquestes formes contradiguin la nostra cultura antiautoritària, principi fonamental del pensament ecologista. Ni partit-màquina, ni partit-empresa jo preferiria que inventéssim tots junts una "cooperativa política". És a dir una estructura capaç de produir significat i de transmetre sentit polític i prendre decisions estratègiques.

Daniel Cohn-Bendit

La crida del 22 de març: canviar la política per canviar de política

L'Aliança Cooperativa Internacional va redefinir els principis cooperatius en 1995, que podem utilitzar com a guia per obtenir un mapa aproximat de què es pretén descriure: una organització en xarxa amb el partit (la confluència) com espina dorsal i lloc de convergència dels diferents actors.

Principis Cooperatius	Confluència
Adhesió voluntària i oberta	Participació sense discriminació ideològica, per credos, sexe ni raça
Gestió democràtica per part dels associats	Granularitat, pluralitat, horitzontalitat
Participació econòmica dels associats	Quotes voluntàries, crowdfunding
Autonomia i independència	Estructuració en xarxa (partit en xarxa)
Educació, formació i informació
Cooperació entre cooperatives	Xarxa basada en competències i no en jerarquies, amb voluntat de consens
Preocupació per la comunitat	Empoderament de les bases

"La xarxa" és sobretot una mentalitat i una forma de treballar adaptada a la societat del coneixement basada en la intel·ligència col·lectiva i la propietat comuna, com pot ser la lògica cooperativa del programari lliure o els "grups intel·ligents". És una recerca constant de sistemes organitzatius basats en competències en comptes de jerarquia, amb una forta especialització horitzontal i voluntat de consens, i on tots els membres poden tenir autoritat per prendre decisions i dur a terme accions. Així mateix la força de les xarxes, físiques o virtuals, resideix en la seva capacitat de moure i barrejar persones i organitzacions de diferents interessos o cercles, amb compromisos flexibles segons objectius i afinitats, des del territorial al sectorial.

Javier Caso Iglesias

La cooperativa política per Florent Marcellesi

Text anterior: Per a què?

Llegir més

Fes-nos servir. El Nou Subjecte Polític Català. Per a què?

Justificació

Aquest text no pretén ser un document tancat amb la solució al problema del Nou Subjecte Polític Català (la confluència) sinó un recull d'idees i intuïcions més o menys coherents, més o menys afortunades, amb la intenció de suscitar preguntes i estimular la investigació sobre l'oportunitat històrica que se'ns presenta.

Les idees no viuen sense organització.

Antonio Gramsci

Per a què?

¿Per què necessitem confluir? Quin objectiu tenim al cap? Aconseguir la unió de les esquerres, encara que històricament important, no sembla raó suficient per mobilitzar tots els descontents, dolorosament conscients de la precarietat a la qual els sotmet el sistema econòmic vigent, i que han decidit empoderar-se, tot i sense bagatge polític previ, ni de bon tros als directament afectats per l'estafa econòmica que va desembocar en el crash del 2008, els que han perdut la seva llar, els seus estalvis, la seva salut, els que no poden alimentar els seus fills, els que han d'emigrar forçosament ...

"Considerant les experiències dels darrers anys, apostem per una confluència de base [...] creiem que cal fugir de fórmules de coalició entre partits, pactes de cúpules, per afavorir la participació ciutadana i dels moviments socials, anant més enllà dels marcs definits pels diferents actors”

Document Operació Marea Morada

No es pretén en aquest document realitzar una anàlisi sobre com s'ha arribat a aquesta situació. Assumim que és de tots coneguda i hi ha una àmplia varietat de fonts a les quals consultar. Només ens interessa el diagnòstic, sobre el qual hi ha un acord gairebé unànime en el si de les esquerres: cal donar suport i promoure la mobilització social, única força capaç d'oposar-se als abusos de les classes econòmiques dirigents. La dificultat de la tasca consisteix a ser capaços de compatibilitzar les exigències d'una formació política (el partit) i la seva necessitat de difondre's i créixer, i les dels moviments socials, normalment recelosos davant les intromissions d'origen partidista, encara que alguns d' ells acabin parint estructures netament polítiques un cop assolit un alt grau de suport i simpaties, com la PAH.

L'estratègia no pot ser enfortir l'estructura de partit entès com a òrgan d'Estat amb funcions de designació de càrrecs i control parlamentari, alhora que s'entén la relació amb el social d'acord amb la vella tesi leninista de les organitzacions com a corretja de transmissió del partit. És a dir, un partit que utilitza els moviments socials, mantenint la mobilització sota el seu control i dins de les pautes i criteris prèviament dissenyats per aquest, com a massa de maniobra per pressionar i poder condicionar una decisió o l'altra, així també per acumular forces amb les quals afrontar les pròximes eleccions. Com més partit esdevingui el partit, més "simpaties" socials i potencial transformador perdrà.

Alberto Noguera

Professor de Dret Constitucional a la Universitat de València

membre del Grup Ruptura

Considerem que, per aconseguir l'objectiu de mobilització social buscat, les formacions polítiques han de renunciar a la instrumentalització de les iniciatives ciutadanes, realitzant en un segon pla accions d'infraestructura, difusió i agitació, sota demanda sempre que sigui possible, i facilitant l'accés a les institucions d'aquestes, objectiu últim de totes elles. El partit (la confluència) ha de funcionar com a corretja de transmissió.

[...] El nou subjecte requerirà d'arrelament social i territorial, i per això, caldrà estendre-ho a escala local per pobles i ciutats, i en l'àmbit sectorial, connectant amb entitats, lluites socials i experiències de gestió alternativa de la vida quotidiana, sent part de la mobilització social que empeny els canvis des de baix.

Document final 7a Assemblea EUiA

No es tracta de confluir perquè alguns dels protagonistes de l'agitació en carrers i places des del 2011 entrin a les institucions. S'han de crear llaços i sinergies amb els moviments socials sense alterar el seu comportament. Les institucions han de ser eines al servei de l'acció col·lectiva, una peça més del puzle. Cal que aflorin de nous les marees i les plataformes cíviques, i que s'inventin noves formes. Els càrrecs institucionals han de traslladar els conflictes a l'interior de les institucions.

És una posició esquizofrènica i molt difícil de mantenir. Recordant Deleuze, val la pena no oblidar que aquesta espècie d'esquizofrènia és productiva, perquè evita el tancament feixistoide d'identificar-se amb el poder i manté obert l'espai en el qual pot irrompre el nou. La potència que ho faci emergir serà la potència del conflicte social.

Montserrat Galcerán

Catedràtica de filosofia a la Universitat Complutense de Madrid

regidora d'Ara Madrid

El mètode d'aplicació de l'objectiu proposat exigeix ​​reprimir un impuls bàsic en tota organització: la necessitat d'expandir-se i créixer. Considerem aquesta una actitud ineludible a causa del recel ja esmentat que els moviments ciutadans, molts d'ells transversals en la seva composició, tenen davant les intromissions partidistes. No s'ha de posar en escac ni interferir en el seu control absolut sobre les seves decisions i actuacions, fins i tot és recomanable no participar ni a títol personal en els seus processos de presa de decisions. La confluència ha de guanyar-se la seva confiança mitjançant tasques de suport (inclòs suport institucional), proximitat als seus plantejaments i radicalitat sense traves electoralistes. Per a compensar aquesta limitació proposem fonamentar el creixement en relacions de confiança fruit de l'esforç conjunt, en l'exemple de les nostres actuacions i en una radicalitat democràtica que parla clar:

• Repensar el sindicalisme en una societat de serveis, més enllà de la factoria
• Renda bàsica universal
• Taxa Tobin
• Municipalisme, remunicipalització de serveis
• Mantenir la desconfiança en els partits / institucions
• Lliçons després de Grècia / Siryza
• Aplicació estricta del nostre codi ètic
• Mesures anticorrupció, sobretot cautelars
• Sobiranisme com a extensió natural de l'empoderament
• Renacionalització de serveis bàsics i indústries estratègiques
• Sobiranisme
• Ecologia
• Feminisme, feminització de la política

[...] Si ens vols votar perquè us donem el que no us donen el PP i el PSOE, no ens votis. Votem si estàs disposat a entendre que cal reinventar el contracte social: un amb nous contorns. I més rellevant, lluitarem, en aquest segle XXI, amb la mateixa virulència amb què combatem el feixisme en els anys 30. Però contra un altre enemic: les dictadures financeres. I això portarà dolor. I haurem d'estar ferms.

Juan Carlos Monedero

Text seguent: Com?

Llegir més

El Enjambre Podemos II - Filtrado colaborativo

Uno de los métodos ideados por los investigadores y al que consideramos como el más adecuado a nuestras exigencias, así como por su facilidad de implantación, es el filtrado colaborativo:  las personas que buscan información debe ser capaces de hacer uso de lo que otros ya han encontrado y evaluado. En el artículo La Web como memoria organizada, de Javier Candeira, se describe como el popular sitio de noticias Slashdot implementa un filtrado de éste tipo que podría tomarse como base para este proyecto. Se reproducen a continuación algunos párrafos que describen con precisión el enfoque propuesto:

Tomemos dos millones de americanos al azar, mejor que sean dos millones y medio para que se acerquen más al 1% aproximado de la población, y démosles acceso a Internet si aún no lo tienen, y enseñémosles a usarla. Es casi seguro que entre esos dos millones y medio de personas sepan más que Peter Merholz de casi cualquier tema, incluídos los temas en los que Merholz es especialista, sea por profesión o por afición. El problema es cómo se extrae una voz inteligible de esa multitud: dos millones y medio de personas no tienen una voz, lo que tienen es una barahúnda.

Aquí es donde entra en juego lo que la jerga informática (animada y patrocinada por el espíritu del marketing) llama “filtrado colaborativo”.

En los años 60 empezó a utilizarse por parte de gobiernos, instituciones internacionales y grandes empresas un método de prospectiva llamado método Delphi, en referencia al oráculo griego de Delfos. Creado en 1953 por dos investigadores de la corporación RAND para dar solución a un problema de planificación militar, el método Delphi es el más popular de los sistemas para recabar y refinar las opiniones de un grupo de personas, normalmente un comité de expertos. El método Delphi, sin embargo, tiene un grave defecto: exige que los expertos estén informados del problema en cuestión, requiere que les sea repartido un cuestionario, y sólo es fiable si los expertos están dispuestos a colaborar.

Nada nos hace pensar que nuestros dos millones y medio de personas elegidas al azar cumplan estas condiciones, pese a estar provistos de ese gran elemento socializador que es el acceso a Internet. No sólo no son expertos previamente seleccionados, sino que la información que emiten es producto tan sólo de la intersección entre sus necesidades, sus conocimientos y su libre albedrío. Algunos están locos. Otros mienten. Gran cantidad de ellos creen a pies juntillas en lugares comunes, mitos urbanos o “verdades” procedentes de la superstición o las creencias religiosas más disparatadas. Dada cualquier pregunta cuya respuesta no sea claramente obvia (“¿Hay luz durante el día?”), aproximadamente la mitad de nuestros seleccionados contradice a la otra mitad. De hecho, una mitad contradice a la otra de forma espontánea, sin que medie pregunta previa.

Y sin embargo, sigo afirmando que estos dos millones y medio de personas no sólo saben más de casi cualquier tema que cualquier experto elegido arbitrariamente, sino que Internet nos provee de mecanismos para extraer conocimiento válido de esa grande y ruidosa confusión.

Veamos cómo implementa Slashdot un mecanismo de filtrado colaborativo con el objetivo de mejorar la calidad de los comentarios, fomentar la participación y hacer emerger el conocimiento a partir de la información, y cómo se expresan las relaciones políticas en él:

Libertad de expresión:

• Cualquiera puede proponer una noticia (usuarios registrados o no) y, por ende, el tema a tratar (suministrar información).

Jerarquía:

• Los editores seleccionan las mejores propuestas (editor en sentido anglosajón: seleccionar, refinar, corregir, comentar, recortar). Los editores pues conforman una élite privilegiada.

Democracia asamblearia, libertad de palabra absoluta:

• Los lectores pueden comentar la noticia y responderse entre ellos (dialogar).
• Los lectores pueden filtrar los comentarios seleccionando un umbral de moderación pero los comentarios peor calificados no son borrados, es el lector quien elige verlos o no.

Moderación censataria condicionada:

• Los lectores se ocupan de la moderación por si mismos.
• Para ser moderador hay que ser usuario registrado
• Cada comentario puede tener entre -1 y 5 puntos y una calificación adjetiva (interesante, gracioso, troll...)
• El sistema cuenta el número de noticias y comentarios y evalúa cuantos puntos de moderación se necesitan para calificarlos
• Los puntos de moderación se reparten por sorteo (en lotes de 5) entre los usuarios registrados según los siguientes criterios (no exhaustivos):
• Visitantes poco asiduos - sin puntos (no conocen bien el espíritu del sitio)
• Visitantes más frecuentes - sin puntos (tienen demasiado tiempo libre)
• Para evitar la acumulación de puntos usándolos cuando a uno le convenga éstos caducan a los 3 días
• No se permite moderar comentarios de una noticia que el mismo moderador haya comentado (no se pueden moderar comentarios propios u otro con el que simplemente se está de acuerdo, sin importar la calidad del discurso)
• La moderación cualitativa positiva (interesante, gracioso...) añade un punto que se resta de la cuenta del moderador
• La moderación cualitativa negativa (troll, redundante...) le resta un punto al comentario y a la cuenta del moderador
• Los comentarios de usuarios registrados tienen un valor de 1 automáticamente, los de anónimos 0 (incentiva la participación y fomenta la responsabilidad ante los propios comentarios)

Moderación censataria pura (meta-moderación):

• Todos los usuarios registrados pueden votar.
• Para evitar excesiva influencia de usuarios más activos que pueden moderar más veces.
• Cada usuario registrado puede juzgar diariamente 10 decisiones de moderación como justas o injustas, o abstenerse
• Se juzga el acto de moderación, no el comentario
• Los moderadores que reciben sistemáticamente meta-moderación de injustos pueden perder la posibilidad de ser moderadores

Reconocimiento de prestigio (“karma”):

• Los moderadores que reciben meta-moderaciones frecuentes de justos ganan puntos de "karma"
• Los usuarios con más "karma" tienen más probabilidades en el sorteo de la moderación y sus comentarios entran automáticamente con 2 puntos

Algunos resultados interesantes del sistema son que:

• El tiempo dedicado a moderar tiende a 0, puesto que la moderación se efectúa simultáneamente al acto de leer y comentar
• Se calculó que la media para que emerja un comentario inspirado es de 37 minutos
• El sistema es un filtro distribuido que no reside en el programa sino en la cabeza de todos los moderadores, con lo que deja de ser un simple repositorio de información para convertirse en un repositorio de conocimiento.
• La configuración del sistema es análoga al parlamentarismo bicameral con separación de poderes, donde los editores serían el cuerpo legislativo, los usuarios el ejecutivo y los moderadores el judicial.

Consideramos que salta a la vista la afinidad del mecanismo expuesto con el objetivo de participación y afloramiento de un corpus de conocimiento que se pretende alcanzar, por lo que podría implementarse tal como se expone o con ligeras modificaciones no muy alejadas de la concepción expuesta, agregando el mecanismo de indexación de la información obtenida y generada para conseguir su rápida localización, sea por búsqueda directa o por recomendación.

Protocolos

Sugerimos a continuación un método para desarrollar los protocolos necesarios que permitirán funcionar al sistema. Entendemos dichos protocolos como acciones a realizar por un agente humano ante una situación dada y que precisan para su ejecución de directrices claras (elaborar un informe) y de medios informáticos (almacenar el informe).

Empecemos resumiendo las funciones que los estatutos de Vistalegre reservan a los Círculos:

• Convocar consultas a la Asamblea Ciudadana. (Art. 52)
• Convocar debates en los Consejos Ciudadanos. Es responsabilidad de los CC articular mecanismos  para trasladar iniciativas de los Círculos. (Art. 53)
• Mantener un contacto fluido y permanente con los distintos actores de la sociedad civil.
• Crear tejido social.
• Participar e impulsar los distintos movimientos que, en el ámbito de actuación correspondiente, estén en sintonía con los planteamientos de Podemos.
• Convocar, al menos una vez al año, una Asamblea Social con los actores de movimientos sociales del territorio.
• Publicar las convocatorias de sus asambleas presenciales y los órdenes del día.
• Publicar las actas aprobadas por la asamblea.Elegir órganos, espacios de trabajo y Responsables de Áreas o tareas en los Círculos. (Art. 58)
• Casos especiales: (Art. 59):
• Elección, modificación y revocación de responsables y órganos del Círculo.
• Modificaciones de reglamentos internos sobre la organización del Círculo.
• Procesos electorales para la elección de portavoces o responsables de comisiones o grupos de trabajo.
• Aquellas que, por su trascendencia, pudieran definir o afectar a la imagen pública de Podemos en la localidad.
• Publicación de cuentas (Art. 61)

Y tomemos como ejemplo la acción aparentemente más conocida por todos: elaborar el acta de una asamblea. El protocolo para esta situación podría establecerse como:

• Redactar el acta según un formato prefijado: debe contener fecha, hora y lugar de celebración, número y nombre de asistentes, nombre del SG y si está presente o no, resumen de decisiones tomadas y resultado de las votaciones...
• Convertir el acta a formato electrónico, para lo que puede facilitarse una plantilla o un formulario web, por ejemplo.
• Almacenar el acta creada en la intranet del partido identificándola con el nombre del Círculo y la fecha y etiquetándola en base a los temas tratados o decisiones tomadas.

Este simple protocolo garantizaría la unicidad en la elaboración de las actas y su fácil clasificación para una consulta posterior. Al aplicársele el método de filtrado colaborativo la comunidad terminaría decidiendo por si misma la relevancia, o no, de los asuntos en ella tratados. En definitiva, para generalizar más allá de las condiciones impuestas por la normativa sobre los Círculos, queremos que el sistema nos permita (siendo ambiciosos):

• Intercambiar experiencias y conocimientos con los otros miembros o usuarios de la red 
• Trabajar en proyectos colaborativos como investigaciones, iniciativas, debates...
• Crear grupos de trabajo, comunidades, debates y/o congresos.
• Ofrecer y recibir apoyo de otros miembros de la red a través de comentarios, opiniones, dudas, observaciones...
• Evaluarnos a nosotros mismos y a otros.
• Facilitar la búsqueda de recursos (videos, blogs,  apps, interactivos, infografìas...) que contribuyan a potenciar los beneficios que esta red posibilita.     

Características del sistema

Se propone pues que el sistema sugerido cumpla los siguientes requisitos, derivados de las condiciones expuestas:

• No deben existir nodos de control centrales o privilegiados.
• Toda información suministrada al sistema debe ser accesible por todos los miembros, pero debe  implementarse un mecanismo de protección ante escritura para prevenir posibles modificaciones malintencionadas.
• Debe facilitar la tramitación de la burocracia exigida para el funcionamiento del partido.
• Debe ser intuitivo y de fácil uso: los protocolos deben ser simples.
• No debe permitir el anonimato de los usuarios.La información debe fluir en ambos sentidos vertical y horizontalmente dentro de la estructura del partido.
• Cada ámbito (Círculos, CCs, grupos de trabajo...) debe disponer de su propio canal.
• El único coto a la transparencia se establecerá entre información interna o pública. El sistema debe permitir su clasificación y mostrarla en el contexto atribuido.
• Debe contemplarse la implementación de sistemas de encriptación, sobretodo en el tratamiento de datos protegidos por ley.
• Toda información suministrada al sistema, sea en formato físico o electrónico, debe ser indexada para ser localizada rápidamente. Asimismo, puede implementarse un sistema de puntuación para calibrar el interés o el uso conseguido, en vistas a desarrollar un sistema de búsqueda basado en dichas medidas, lo que fomentaría el desarrollo de las ideas más votadas.

Apéndice: Sobre la multiplicación de instancias orgánicas

Ante el debate abierto por un gran número de Círculos sobre la necesidad de añadir una instancia orgánica intermedia entre el CCA y los CC/Círculos a nivel comarcal el autor de este documento se decanta por la aplicación del principio de la navaja de Ockam, debidamente adaptado: no hay que multiplicar el número de causas sin necesidad. Consideremos pues si hay necesidad real de crear dicho Consejo Comarcal o similar. Las razones que se dan para ellos son principalmente dos:

• Serviría como coordinadora para aunar esfuerzos de todos los municipios
• Serviría como enlace ante el CCA y como representante de los Círculos

En la redacción de este documento se ha considerado como uno de los principios fundamentales el de la independencia de los Círculos y se ha hecho hincapié en su autoorganización interna, y en ello se incluye la posibilidad de estructurarse o llevar a cabo la política de alianzas más adecuada a la solución de los problemas que afronten en cada momento. La importancia de ésto y su relación con la organización de grupo a mayor escala se expresa claramente en la siguiente cita sobre el “efecto bola de nieve”:

En una economía de lo gratuito, impulsado por la meritocracia y liderado por una do-ocracia (el poder de los que hacen) la gente simplemente puede echar a rodar bolas de nieve. Si se atrapan, la gente se unirá y la idea, el proyecto, crecerán y llegará a ser importante. De lo contrario, la idea será tácitamente abandonada y la gente pasará a otras ideas y proyectos donde unirse y contribuir.

En tecnopolítica pura, los partidos en red emergen de las personas que toman decisiones y luego ejecutan. Si los proyectos crecen y forman comunidades, luego viene la necesidad de algún tipo de coordinación, para algunos un "dictador benevolente" que pueda coordinar los esfuerzos, tomar algunas decisiones puntuales... Estas personas o ente coordinador es elegido por los participantes en el proyecto, ya sea tácitamente - sobre la base de su propio mérito - o explícitamente, si hay necesidad de ello. A veces, el órgano de coordinación deberá, como ocurre con las organizaciones de base asamblearia, desempeñar el papel de representar al colectivo. Pero a veces no, ya que el colectivo tendrá también una identidad colectiva y, por tanto, se representará a sí mismo sin la necesidad de la intermediación de un organismo específico.

Lo que viene a sugerir, aplicado al caso que nos ocupa, que los Círculos, como entes autónomos,  inorgánicos y líquidos por definición, deben ser capaces de lanzar sus propias iniciativas y de conseguir los apoyos necesarios, lo que dependerá de la calidad del proyecto fundamentalmente y eso debe incluir algo aparentemente tan sencillo como elegir a uno o varios representantes al nivel que sea (comarcal, provincial...) ante órganos de ámbito superior o coordinar esfuerzos a tenor de las circunstancias (adaptación al medio). Asimismo, el hecho de disponer de un amplio margen de maniobra en este punto exige un esfuerzo de empoderamiento que coincide con los objetivos fijados por nuestro ADN. En conclusión, se aboga antes por crear intermediarios según lo exija la situación, y desecharlos después, antes que crear uno, o más, permanentes.

El Enjambre Podemos: Parte I

Llegir més

El Enjambre Podemos I

Propósito

Se propone un modelo de funcionamiento de las bases (Círculos territoriales + grupos de trabajo) y su relación con la estructura orgánica del partido atendiendo al ADN Podemos. Secundariamente se cuestiona la necesidad de multiplicar órganos intermedios (apéndice). El análisis se limita a la observación de la dinámica interna y externa de los Círculos en el territorio catalán y no se hace ninguna referencia a la cuestión de las deficiencias en la Comisión de Garantías ni a los Círculos sectoriales, cuya problemática difiere de la de los territoriales.

El modo de funcionamiento de los Círculos es actualmente muy ineficiente en lo referido a la  relación con otros círculos, a la gestión de la información hacia y desde el exterior y en el desarrollo de una base de conocimiento accesible a todos los inscritos, con el retraso en el desarrollo de un discurso común, la descoordinación en las iniciativas y la duplicación de esfuerzos que ello implica, lo que contrasta enormemente con su organización interna a pequeña escala, ésta sí eficaz mediante herramientas colaborativas y de mensajería fáciles de usar. Los orígenes de la mayoría de las bases del partido más militantes en movimientos como el 15M, espontáneos, de inspiración libertaria y autoorganizados a partir de células reducidas, con la consigna de rechazo a los “centros de decisión” como idea motriz (no nos representan) conllevó el trasvase de todas las virtudes y carencias de dicho sistema al partido, así como la rápida eclosión del fenómeno Podemos y las urgencias electorales durante los dos primeros años de vida impidieron un muy necesario periodo de reflexión y diseño del funcionamiento interno.

Los Círculos se organizaron internamente como les pareció oportuno, lo cual está previsto por los estatutos de Vistalegre (Art. 43), pero no se consideró, por las razones expuestas, un plan integral al que pudieran acogerse o, conservando sus peculiaridades, adherirse. La presión de los diferentes momentos políticos atravesados y la urgencia por darles respuesta dejó al margen esta cuestión. El propósito de este documento es pues someter a debate un sistema de distribución de la información y de relación intercírculos eficaz y la creación de una base de conocimiento común. Las bases teóricas del documento se asientan en consideraciones y propuestas tecnopolíticas y en concreto, por considerarlos de utilidad para aclarar las intenciones y estrategias recomendadas, se hace referencia a conceptos provenientes de la zoología (estigmergia) y la inteligencia artificial (inteligencia de enjambres).

La propuesta se completa con los siguientes documentos:

La Web como memoria organizada: el hipocampo colectivo de la red, de Javier Candeira

Debat Organització 2016 – Els Cercles (en catalán), de Eduard Millan

Normativa sobre los Círculos Podemos del documento organizativo de Vistalegre

Requisitos fundamentales del sistema

El sistema propuesto debe reflejar el ideario político de Podemos y nuestras exigencias en materia de transparencia, participación e igualdad. Dicho sistema es una combinación entre protocolos de actuación ante hechos ya previstos (cómo redactar un acta) y herramientas de telecomunicación con las que llevar a efecto tales protocolos (cómo publicar un acta) y automatizar los resultados. Asimismo, para proteger el principio de independencia organizativa de los círculos, tales protocolos sólo deben afectar a los enlaces (relaciones) entre ellos, a las rutas de la red, nunca a los nodos.

Gestión de la información

Queremos que nuestro sistema nos asegure:

• La distribución eficiente de información entre sus usuarios.
• La seguridad de la comunicación.
• La facilidad de búsqueda y la toma de decisiones: las personas que buscan información deben ser capaces de hacer uso de lo que otros ya han encontrado y evaluado (banco de conocimiento).

Y queremos conseguirlo de forma totalmente participativa y horizontal, o lo más cercana posible a ese ideal, sin romper ni interferir en las dinámicas internas de cada círculo pero aprovechando todo lo posible la inteligencia del grupo. Para clarificar lo que se propone vamos a  recurrir a un concepto original de la biología y la zoología, la estigmergia, y a la inteligencia de los enjambres, originado en investigaciones sobre inteligencia artificial, ambos relacionados:

Estigmergia (también llamada a veces estimergia) significa colaboración a través del medio físico. En sistemas descentralizados, tales como las colonias de hormigas, los diferentes componentes colaboran a través de pautas o hitos dejados en el medio: feromonas, acumulación de objetos o cualquier otro tipo de cambio físico, como la temperatura.

El concepto de estigmergia fue introducido por Pierre-Paul Grassé, un estudioso de las hormigas, para explicar cómo se lograban realizar las tareas en insectos sociales sin necesidad de planificación ni de un poder central.

Actualmente ha sido tomado y extendido a una serie de algoritmos que forman parte de la inteligencia artificial; en general, estos algoritmos se denominan ACO o de optimización por colonia de hormigas.

Inteligencia de enjambre es una rama de la Inteligencia artificial que estudia el comportamiento colectivo de los sistemas descentralizados, auto-organizados, naturales o artificiales. El concepto se emplea en los trabajos sobre inteligencia artificial. La expresión fue introducida por Gerardo Beni y Wang Jing en 1989, en el contexto de los sistemas robóticos móviles.

Inspirados por la naturaleza, especialmente por ciertos sistemas biológicos, los sistemas de inteligencia de enjambre están típicamente formados por una población de agentes simples que interactúan localmente entre ellos y con su medio ambiente. Los agentes siguen reglas simples y, aunque no existe una estructura de control centralizado que dictamine el comportamiento de cada uno de ellos, las interacciones locales entre los agentes conduce a la emergencia de un comportamiento global complejo. Como ejemplos naturales se incluyen las colonias de hormigas, el alineamiento de las aves en vuelo, el comportamiento de rebaños durante el pastoreo y el crecimiento bacteriano.

¿Cómo consiguen las hormigas (u otros enjambres) realizar tareas sin control centralizado, sin planificación y, además, sin una visión global del problema a resolver?

Las hormigas inicialmente vagabundean al azar, y cuando encuentran comida vuelven a su colonia dejando un rastro de feromonas. Si otras hormigas encuentran ese trazo, es probable que no sigan viajando al azar sino que sigan el rastro, y si finalmente encuentran comida, lo reforzarán al volver con ella al hormiguero.  Con el tiempo, sin embargo, la feromona empieza a evaporarse, reduciendo así su fuerza atractiva. Cuanto más tiempo lleva a una hormiga un trayecto de ida y vuelta por el camino, más tiempo tienen las feromonas para evaporarse. En un camino corto, por el contrario, la densidad de feromonas se mantiene alta, pues ésta se va reponiendo tan rápido como puede evaporarse.  De este modo, cuando una hormiga encuentra un camino bueno (es decir, corto) hasta la fuente de la comida, es más probable que otras hormigas sigan ese camino, y la realimentación positiva finalmente lleva a todas a seguir un sólo sendero.

La evaporación de las feromonas tiene la ventaja de que evita la convergencia a una solución que sólo sea óptima localmente: si no hubiera nada de evaporación, los camino seguidos por las primeras hormigas serían demasiado atractivos, y la exploración del espacio de soluciones se vería limitada. El camino que conecta la fuente de alimento y el nido está optimizado, y además, no tienen ningún tipo de conocimiento global del problema por cualquiera de los agentes.

Desde un punto de vista humano el hecho de que no se disponga de una visión global del problema a resolver es una limitación, cuando no una grave carencia, tratándose de la gestión de información de tipo político, pero la aplicación del principio de transparencia en nuestro caso evita este defecto: el sistema permite que cada usuario profundice según su propio criterio en la comprensión del problema, sin menoscabo de que pueda utilizar sus habilidades sea cual sea su grado de entendimiento. Y llegamos en este punto al núcleo del razonamiento:

[La autoorganización] no es una razón para adherirse a la pura anarquía, por supuesto. Las colonias de hormigas no tienen líderes en sentido estricto [], pero descansan fuertemente sobre reglas: cómo leer patrones en un rastro de feromonas, cuándo dejar de recolectar y dedicarse a la construcción del hormiguero, cómo responder a otras hormigas, y así sucesivamente. Una colonia de hormigas sin reglas locales no tiene posibilidades de crear un orden de nivel superior, ni de desarrollar inteligencia colectiva.

[En el “enjambre humano”] las estructuras estigmérgicas en la Web, tales como Linux, Google, Wikipedia, Blogs, Twitter, Facebook, MySpace, Bases Públicas de Datos, Redes P2P, Flickr, Skype y otras similares, constituyen quizás el mejor ejemplo de cómo una cantidad cada vez más grande de seres humanos nos estamos comunicando y estimulando unos a otros, a través del entorno cibernético. Cada texto, fotografía, grabación, que vamos dejando en el ciberespacio, cuando es leído, visto o escuchado, constituye la base para que otro ser humano genere un nuevo pensamiento, idea o comentario, que si es colocado en el mismo medio continuará en forma similar, la interminable cadena de construcción de conocimientos y crecimiento de nuestra sociedad.

Tales bases dejadas en el ciberespacio, pues, son las feromonas que señalan un camino a seguir. Se trata entonces de desarrollar un dispositivo capaz de seguir el rastro a la información suministrada al sistema, evaluarla y facilitar su rápida localización bajo demanda o por sugerencia. Desde un punto de vista informático ésto se traduciría, en un primer acercamiento simple, a mecanismos de indexación, de votación/evaluación y de búsqueda. Los resultados obtenidos mediante el uso combinado de los tres dispositivos serían las conclusiones, que se someterían al mismo proceso y  pasarían a formar parte de la base de conocimiento común, preparadas para servir como base de futuros enfoques. Examinemos sin embargo, antes de seguir, la cuestión de las reglas, sin las cuales la colonia de hormigas no tiene posibilidades de sobrevivir ni evolucionar.

Las colonias de hormigas no tienen líderes, pero descansan fuertemente sobre reglas

La oleada de indignación que eclosionó en el 15M y desembocó en parte en Podemos llevaba consigo una gran cantidad de personas políticamente concienciadas pero, debido al desencanto o al conformismo, poco o totalmente comprometidas con la acción política directa. La mayoría no habían participado nunca en dinámicas de partido más allá, quizás, de asistir a mitines, y este grupo aumentó mucho más cuando, tras la elecciones europeas de 2014, Podemos emergió como alternativa con posibilidades reales de enfrentar al establishment político establecido. El partido incluso fomentó inicialmente la libre asociación de ciudadanos independientemente de su ideología apostando por el enfoque estratégico arriba-abajo antes que derecha-izquierda, y sigue fomentandola a través de los Círculos, a cuyas asambleas puede acudir cualquiera, se esté o no inscrito. La no existencia de cuotas de afiliación y la relativa facilidad para inscribirse mediante un formulario web, sin exigencia de credenciales físicas, también fueron factores que facilitaron el crecimiento acelerado de las bases.

El resultado obtenido, positivo en términos de número de inscritos, no lo es tanto en cuanto a disciplina interna, una de las causas principales del caos organizativo interno junto a la falta de liderazgo en este sentido. Muchos inscritos, poco habituados como se ha dicho a las dinámicas de partido, pero rápidamente imbuidos del ambiente libertario que se respira en los Círculos, reforzado además por el recurso al método asambleario, llegan a confundir la libertad de palabra y el derecho a voto con el todo vale, incluyendo el no acatamiento de las decisiones de la asamblea, o del partido, por desacuerdo personal. En otras palabras, están en el grupo pero no abandonan un individualismo a ultranza (fomentado concienzudamente por la hegemonía neoliberal en los años pre-crisis) que, en última instancia, les convierte en dueños y señores de la última palabra, y si el grupo la contradice es el grupo quien yerra. Precisamente la cuestión que este documento pone en duda apostando por una gestión horizontal, transparente y colectiva de la información.

Añádase a ésto que los mismos Círculos, en el uso de su independencia organizativa, con un gran número de herramientas de difusión en red a su disposición y presas de un gran afán proselitista, han aumentado en varios órdenes de magnitud el ruido informativo, agravado a su vez por la poca o nula consolidación de los canales verticales de información. Ante esta situación es de todo punto imprescindible llevar a cabo acciones urgentes de pedagogía sobre la necesidad ineludible de atender a las reglas elegidas y al porqué de éstas, a ser muy escrupulosos por parte de los órganos con responsabilidades directivas en su aplicación y a ser muy precisos y claros los responsables de su elaboración. Todo ciudadano interesado en nuestra alternativa que se acercara a un Círculo debería recibir en primera instancia, una copia de los estatutos de Vistalegre, de nuestro programa político y, de llevarse a cabo, de los protocolos de funcionamiento interno surgidos de debates como los promovidos por este documento. Asimismo, cada Círculo debería nombrar un responsable de protocolos, quizás el mismo coordinador de organización, que velaría por el cumplimiento de éstos.

El compromiso de cada uno de los inscritos con las reglas (protocolos) establecidos para tramitar ágilmente la información son la única garantía real de que un dispositivo de este tipo funcionará. En la siguiente sección se proponen las bases para desarrollar informáticamente un sistema que permita gestionar un banco de conocimiento a partir de las propias acciones e interrelaciones de los  usuarios, que además se ciña lo máximo posible al ADN de Podemos.

El Enjambre Podemos: Parte II - Filtrado colaborativo

Llegir més

El paper dels cercles Podem

És un signe característic de Podem una forta implicació de les bases, tot i que amb alts i baixos, concretada en la creació, difusió i suport a un gran nombre d'iniciatives sorgides del si mateix dels cercles amb l'únic objectiu, en la majoria dels casos, d'aportar un gra de sorra a la lluita per la justícia social des d'una perspectiva d'esquerres. Aquesta empenta es va poder comprovar en l'autoorganització desenvolupada per les municipals 2015, tot i sense el suport oficial del partit, però, per causa del poc temps d'existència del partit i altres exigències d'ordre polític ineludibles, l'organització interna no s'ha pogut concretar encara de manera satisfactòria, raó per la qual els cercles, d'arrels radicalment assembleàries, han disposat de gran autonomia per una banda, arribant als extrems en alguns de no distingir entre funcions del consell municipal i les del cercle, però per l'altra amb una sensació d'incertesa i desempar resultat de la poca comunicació entre l'àmbit dirigent territorial i les bases, i les dificultats (i al final la desaparició) d'una comissió de garanties atapeïda d'expedients. Malgrat els errors i confusions sorgides, pròpies d'un dispositiu en formació com és encara Podem, creiem que aquesta manera de funcionar no ha de ser reprimida ni limitada, sinó que ha de formar part del nostre ADN.

Un dels principals motius de queixa entre la militància és la política de fets consumats desenvolupada pels equips directius, de manera que ens trobem amb decisions sobre composició de llistes electorals i aliances, principalment, que ni s'han discutit mínimament amb les bases ni, encara menys, s'han explicat clarament un cop presses. Les raons d'això són diverses:

• Tensions internes entre els candidats a les llistes, agreujades pel desconeixement mutu, que ha donat com a resultat equips poc cohesionats
• Poc temps per a obrir i desenvolupar debats a causa dels terminis imposats per la llei
• Accés totalment vetat a les dades dels inscrits per part dels cercles, encara que siguin del mateix territori, per imposició de la llei de protecció de dades
• Sistema d'inscripció/votació electrònic poc fiable doncs permet manipular el cens (inscripcions massives abans de les votacions)
• Les atribucions assignades a cada àmbit pels estatus de Vistalegre
• La inoperativitat de la Comissió de Garanties i la nul·la pedagogia sobre els requeriments necessaris per fer-ne ús (moltes denúncies enviades a Garanties haurien d'haver-se enviat a Organització, per exemple)

Les dues primeres raons, els efectes de les quals influeixen els uns en els de l'altra, són difícils de gestionar acuradament en qualsevol grup humà, i si és jove i en formació és quasi impossible. Al final es prioritza acomplir com sigui els terminis marcats (les presses) i, com tothom sap, les coses fetes d'aquesta manera no solen sortir bé. Les dues següents hauria sigut relativament fàcil implementar-les, qüestió burocràtica una i tècnica l'altra, per resoldre les quals el partit disposa de gent sobradament preparada. Ens podem permetre sospitar que realment no ha interessat solucionar-ho a temps, sospita que es pot sostenir amb l'aparent deixadesa i precipitació amb què es va gestionar la campanya autonòmica catalana i la negativa a presentar-nos a municipals, però si considerem que l'interès fonamental de l'equip dirigent estatal era entrar al parlament espanyol no resulta gens estrany que hagin decidit sacrificar-ho tot a aquest objectiu. Tanmateix una persona raonable no posarà la seva plena confiança en un grup jove, en formació, amb baixa cohesió i amb un molt alt risc de trobar-hi individus arribistes i obstruccionistes, si no directament sabotejadors. La discussió sobre els darrers punts s'escapa de l'àmbit d'anàlisi d'aquest document, només anotarem que la proposta votada per majoria a Vistalegre, la de l'equip Pablo Iglesias, era més restrictiva respecte a l'assemblearisme que la de, per exemple, Pablo Echenique[1].

Tot això ha portat que diversos sectors del partit reclamin més atenció per a les bases i als cercles amb l'argument bàsic i comú de què no són escoltats[2], queixa compartida amb diferents matisos per molts militants, tot i que, sense que això els resti gens de raó, existeix encara certa confusió entre les funcions dels cercles i les del consell municipal. El punt que volem subratllar és que les exigències per solucionar-ho que es proposen es basen en un tret fonamental i constituent del nostre ADN: tota decisió s'ha de prendre consultant a les bases, assemblearisme radical, però que hem de vigilar que no sigui només una inversió de la piràmide de poder, on tota actuació dels representants ha de ser sotmesa al criteri dels militants i aquest funcionen només com a caixa de resonancia. En qualsevol equip de persones amb un objectiu comú es troba gent versada en una o algunes tècniques útils per aconseguir l'objectiu desitjat, però és impossible trobar persones versades en tot, això és una evidència, la raó de ser dels equips i, dins d'aquests, dels grups de treball. Cada grup de treball s'encarrega de gestionar una tasca necessària i la resta de l'equip, de forma natural, reconeix en les seves conclusions i recomanacions el criteri a seguir, el matexi motiu per el qual s'escull un representant: confiança en el seu criteri basada en la feina realitzada (les modernes tècniques de propaganda o supleixen amb publicitat). Tot això, que es genera de forma natural en grups petits i propers per raons de coneixença mútua i verificació del treball realitzat, és molt més difícil d'aconseguir en grans equips organitzats de forma no jeràrquica, com és el cas dels partits polítics massius. Fallen les relacions de confiança i, per tant, és urgent construir un marc que doni seguretat als militants. Aquest marc s'expressa de manera abstracta apel·lant a la transparència, però queda en no res si no es desenvolupen processos i protocols per implementar-la. Per tant és de tot punt urgent i necessari, sense cap excusa doncs som en una societat massivament intercomunicada, dissenyar i executar un sistema integrat de tractament, distribució i reelaboració de la informació, tant en la seva vessant mecànica (gestió automatitzada) com en la dels protocols i procediments per emetre-la adequadament formatada.

Fins aquí la diagnosi, més o menys encertada, que requereix ser ampliada si cal, aprovada i detallada. Però la raó d'aquest document és més aviat la de proposar un canvi d'enfocament, o un aclariment si es vol, de la relació dels cercles, les bases, amb la resta de l'estructura del partit, necessari creiem per trobar un camí cap a la solució.

Partim del fet que considerem l'estructura actual, votada a Vistalegre, com adequada però causant de confusió. Com tots sabem la idea original dels promotors del partit era que els cercles fossin espais més aviat lúdics i activistes que no pas cel·les orgàniques del partit. Tot i això molts cercles han considerat que tenien dret a ser escoltats en qüestions internes sense convocar un consell ciutadà, exigència fins a cert punt raonable donada la impossibilitat d'accedir a les dades dels inscrits, i això els ha portat a un conflicte a l'hora de validar-se. D'altres s'han considerat menyspreats per no poder satisfer aquesta exigència i fins i tot alguns militants s'han retirat considerant que tota feina que facin en aquestes condicions és inútil. Al contrari, crec que l'estructura actual ha de ser no només conservada sinó potenciada, tot i amb alguns canvis menors si cal, i que les carències i deficiències tenen el seu origen en un enfocament erroni de les funcions dels cercles i de les seves relacions amb la resta d'estructura del partit.

El cercle ha de ser entès com a la punta de llança del partit en les seves relacions amb la ciutadania. És del cercle des d'on han de sorgir, i de fet ho fan, les iniciatives per recuperar drets socials, per donar suport a altres moviments, per difondre la nostra alternativa, per captar militants... inclús per ser instruments d'agitació social, aspecte criticat com a carència per les esquerres clàssiques, que acusen a Podem d'actuar com apaivagador d'aquestes tensions[3]. Tot el que tradicionalment configura l'activisme. Per tant el cercle és l'enllaç entre les polítiques proposades pel partit i la seva expressió practica, visible i entenedora pels ciutadans. I la clau perquè tota aquesta energia flueixi és l'autonomia: el cercle ha de poder decidir amb qui estableix aliances, tant a dins com a fora del partit, a on va a buscar suport i ajuda, encara que sigui per part d'elements externs, com s'organitza internament, qui són els seus portaveus... Autonomia total que només pot ser limitada pel partit, mitjançant la figura del SG, quan l'acció proposada pugui perjudicar el projecte general. La resta d'estructura del partit, l'estructura orgànica, ha de ser considerada des del punt de vista del cercle com a aixopluc, com a eina per aconseguir més reso i legitimitat oficial que no pas com a presídium del qual emanen les directrius a seguir i per les que cal esperar un debat i una assemblea més o menys general per canviar-les.

El militant de Podem s'ha caracteritzat, almenys fins ara, pel seu apassionament i la seva no conformitat, per principi, amb qualsevol decisió del partit, o part d'ell, sobre la que consideri que no ha sigut prou informat. Un munt de persones més o menys interessades per la política, però allunyades per desencant (origen de la no conformitat), han trobat dins aquest partit una manera d'expressar-se, de col·laborar i de lluitar per causes nobles. El militant de Podem ha donat, i dona, el seu temps, i també altres recursos de vegades molt escassos, al projecte i, sense adonar-se'n doncs es troba dins un context de militància on es considera l'actitud adient, expressa una particularitat d'una nova manera de relacionar-nos esdevinguda amb el naixement de l'era de la informació: la societat xarxa[4], on es capgira la relació del treballador amb la feina. El militant activista de Podem fa la feina que sap que li pertoca, li dedica el temps que pot i la gaudeix perquè la sent com a passió, independentment de les dificultats que aquesta comporti. Tot això amb una precarietat de medis que l'obliguen a ser un artesà enginyós, i són justament aquestes dues característiques les que perfilan el nou ciutadà de les societats xarxa: la feina com a passió i l'artesania[5]. Considerem doncs que a tota persona que demostri aquestes qualitats en la seva feina dins el partit se l'ha de dotar de molta autonomia, confiança i, per extensió, el cercle al qual pertany també. Potser algú se sorprèn de trobar aquestes categories en un document que intenta ser de caràcter polític, però un dels trets que caracteritzen la nova societat xarxa és l'emergència d'aquestes característiques, així com la recuperació d'altre oblidades[6].

Tots estem convençuts que el mecanisme assembleari és la millor expressió de democràcia dins d'un partit. Aquest mecanisme ens obliga a prendre decisions tenint en compte l'opinió de tothom, com a ciutadans iguals davant la llei, i, un cop presses, anomenar un representant (o escollir-ne un ja existent, com els parlamentaris) per executar-les. Entre la decisió i l'execució, normalment, existeix doncs un pas que, de vegades, manté la iniciativa aturada fins que l'escollit accepta el requeriment. Aquest escollit serà aleshores responsable de l'execució. El que proposem és evitar aquest pas sempre que es pugui, cosa que ja passa de fet, i posar els mitjans perquè les bases, els cercles, es puguin organitzar de forma autònoma entre ells mateixos o internament, compartint recursos (com és la informació) amb fluïdesa i transparència. És evident que en aquest cas la figura dels representants oficials, necessària i exigida per llei, seria a vegades (però no només per descomptat) la de simple caixa de ressonància de les iniciatives de les bases, precisament el que busquem.

Com hem dit més amunt doncs, per aconseguir aquest tret la qüestió bàsica a resoldre és la creació d'un marc de confiança basat en el tractament de la informació: la seva distribució, fàcil accés i capacitat de reelaboració i redistribució és fonamental, així com la implementació de protocols per garantir que tota demanda és escoltada, encara que sigui per demanar més temps. Considerem això un deure ineludible en un partit nascut amb l'ajuda de les modernes tecnologies de telecomunicacions, sense les quals potser no hauria sigut possible, almenys en els terminis imposats. Podem ha sabut utilitzar les eines telemàtiques per “connectar-nos”, però no per organitzar-nos. Totes les eines utilitzades ja les hem trobat fetes i es fan servir cadascuna pel propòsit puntual requerit en el moment, però no estan integrades. El resultat és una disbauxa d'informació dispersa en mil llocs que no ajuda gens a l'objectiu de transparència ni ajuda als cercles en les seves iniciatives. Per tant és urgent crear un sistema integrat de tractament de la informació en el si del partit.

Ha de quedar sempre en mans dels cercles, tal com ja est passant per altra banda, l'elecció de coordinadors si la iniciativa ho demana, i l'elecció de representants o portaveus, que en cap circumstància comporta una limitació si la iniciativa sorgeix “de dalt”, com és el cas del Parlament Obert[7]. El Parlament Obert és pràcticament una implementació de partit en xarxa on la iniciativa ha sorgit d'un grup de representants i s'ha demanat a les bases que s'organitzin per dur-la a terme, tenint clar el projecte. La forma en què aquestes bases s'estructurin o facin aliances per fer la feina, tan si val si es busca col·laboració de gent de fora, el temps que cadascú i pugui dedicar, la subdivisió del projecte inicial en subprojectes més fàcils de gestionar, tot això és cosa seva i fruit de la dinàmica interna de cada cercle. Tal com tenien pensat els creadors de Podem, repetim, els cercles han de ser eines activistes i més aviat lúdiques i pedagògiques, que no vol dir pas que els seus membres s'hagin de desentendre de les qüestions internes del partit, però sí que han de quedar clarament diferenciats els espais. L'arbitratge de les relacions entre els cercles seria responsabilitat de la Comissió d'Organització, principalment centrada a gestionar els lligams i tensions entre ells més que en intervenir en el funcionament intern.

Tanmateix, aquesta forma d'organització dels cercles, més inclusiva que d'altres (les nostres assemblees són obertes a tothom), permet una més fàcil relació amb altres moviments socials que, per les seves característiques, no desitgen ser identificats amb cap opció política concreta.

Tanquem doncs exposant els punts, que criteri nostre, s'han de resoldre:

• Disposar de temps per obrir els debats necessaris i evitar les presses (reprendre la iniciativa i marcar nosaltres els terminis sempre que sigui possible)
• Implementar un mètode d'inscripció amb verificació d'identitat
• Obrir l'accés a la base de dades del territori per part dels SG
• Modificar el sistema de vot electrònic per evitar manipulacions i deslligar-lo del sistema d'inscripcions
• Permetre votacions online i presencials (creació d'un document d'afiliat)
• Implementació d'un sistema de tractament i distribució integrat atenent a les necessitats internes del partit
• Comissió de Garanties independent, operativa i amb funcions exhaustivament delimitades
• Difusió i pedagogia sobre el mètode assembleari, pros i contres

1 Document “Claro Que Podemos”, document “Sumando Podemos” i “Las cuatro grandes diferencias entre las propuestas de Iglesias y Echenique para Podemos”

2 Com Bases Podemos, vegis el seu manifest “Quiero mi moto”

3 Vegis qualsevol article del blog “El Viejo Topo” sobre Podem

4 Vegis “Towards a definition of a network party” i “Are assembly-based parties network parties?” per una aproximació al concepte de partit en xarxa. Traduits tant l'un com l'altre en aquest blog.

5 Per una descripció detallada de les noves actituds relacionades amb les noves formes de treball a la societat xarxa, nascudes principalment dins la comunitat informàtica, es poden consultar els títols recomanats en els articles anteriors.

6 Vicenç Navarro “Las desigualdades y las insuficientes propuestas para reducirlas”

7 https://www.facebook.com/ParlamentObert/

Llegir més