És un signe característic de Podem una forta implicació de les bases, tot i que amb alts i baixos, concretada en la creació, difusió i suport a un gran nombre d'iniciatives sorgides del si mateix dels cercles amb l'únic objectiu, en la majoria dels casos, d'aportar un gra de sorra a la lluita per la justícia social des d'una perspectiva d'esquerres. Aquesta empenta es va poder comprovar en l'autoorganització desenvolupada per les municipals 2015, tot i sense el suport oficial del partit, però, per causa del poc temps d'existència del partit i altres exigències d'ordre polític ineludibles, l'organització interna no s'ha pogut concretar encara de manera satisfactòria, raó per la qual els cercles, d'arrels radicalment assembleàries, han disposat de gran autonomia per una banda, arribant als extrems en alguns de no distingir entre funcions del consell municipal i les del cercle, però per l'altra amb una sensació d'incertesa i desempar resultat de la poca comunicació entre l'àmbit dirigent territorial i les bases, i les dificultats (i al final la desaparició) d'una comissió de garanties atapeïda d'expedients. Malgrat els errors i confusions sorgides, pròpies d'un dispositiu en formació com és encara Podem, creiem que aquesta manera de funcionar no ha de ser reprimida ni limitada, sinó que ha de formar part del nostre ADN.
Un dels principals motius de queixa entre la militància és la política de fets consumats desenvolupada pels equips directius, de manera que ens trobem amb decisions sobre composició de llistes electorals i aliances, principalment, que ni s'han discutit mínimament amb les bases ni, encara menys, s'han explicat clarament un cop presses. Les raons d'això són diverses:
- Tensions internes entre els candidats a les llistes, agreujades pel desconeixement mutu, que ha donat com a resultat equips poc cohesionats
- Poc temps per a obrir i desenvolupar debats a causa dels terminis imposats per la llei
- Accés totalment vetat a les dades dels inscrits per part dels cercles, encara que siguin del mateix territori, per imposició de la llei de protecció de dades
- Sistema d'inscripció/votació electrònic poc fiable doncs permet manipular el cens (inscripcions massives abans de les votacions)
- Les atribucions assignades a cada àmbit pels estatus de Vistalegre
- La inoperativitat de la Comissió de Garanties i la nul·la pedagogia sobre els requeriments necessaris per fer-ne ús (moltes denúncies enviades a Garanties haurien d'haver-se enviat a Organització, per exemple)
Les dues primeres raons, els efectes de les quals influeixen els uns en els de l'altra, són difícils de gestionar acuradament en qualsevol grup humà, i si és jove i en formació és quasi impossible. Al final es prioritza acomplir com sigui els terminis marcats (les presses) i, com tothom sap, les coses fetes d'aquesta manera no solen sortir bé. Les dues següents hauria sigut relativament fàcil implementar-les, qüestió burocràtica una i tècnica l'altra, per resoldre les quals el partit disposa de gent sobradament preparada. Ens podem permetre sospitar que realment no ha interessat solucionar-ho a temps, sospita que es pot sostenir amb l'aparent deixadesa i precipitació amb què es va gestionar la campanya autonòmica catalana i la negativa a presentar-nos a municipals, però si considerem que l'interès fonamental de l'equip dirigent estatal era entrar al parlament espanyol no resulta gens estrany que hagin decidit sacrificar-ho tot a aquest objectiu. Tanmateix una persona raonable no posarà la seva plena confiança en un grup jove, en formació, amb baixa cohesió i amb un molt alt risc de trobar-hi individus arribistes i obstruccionistes, si no directament sabotejadors. La discussió sobre els darrers punts s'escapa de l'àmbit d'anàlisi d'aquest document, només anotarem que la proposta votada per majoria a Vistalegre, la de l'equip Pablo Iglesias, era més restrictiva respecte a l'assemblearisme que la de, per exemple, Pablo Echenique[1].
Tot això ha portat que diversos sectors del partit reclamin més atenció per a les bases i als cercles amb l'argument bàsic i comú de què no són escoltats[2], queixa compartida amb diferents matisos per molts militants, tot i que, sense que això els resti gens de raó, existeix encara certa confusió entre les funcions dels cercles i les del consell municipal. El punt que volem subratllar és que les exigències per solucionar-ho que es proposen es basen en un tret fonamental i constituent del nostre ADN: tota decisió s'ha de prendre consultant a les bases, assemblearisme radical, però que hem de vigilar que no sigui només una inversió de la piràmide de poder, on tota actuació dels representants ha de ser sotmesa al criteri dels militants i aquest funcionen només com a caixa de resonancia. En qualsevol equip de persones amb un objectiu comú es troba gent versada en una o algunes tècniques útils per aconseguir l'objectiu desitjat, però és impossible trobar persones versades en tot, això és una evidència, la raó de ser dels equips i, dins d'aquests, dels grups de treball. Cada grup de treball s'encarrega de gestionar una tasca necessària i la resta de l'equip, de forma natural, reconeix en les seves conclusions i recomanacions el criteri a seguir, el matexi motiu per el qual s'escull un representant: confiança en el seu criteri basada en la feina realitzada (les modernes tècniques de propaganda o supleixen amb publicitat). Tot això, que es genera de forma natural en grups petits i propers per raons de coneixença mútua i verificació del treball realitzat, és molt més difícil d'aconseguir en grans equips organitzats de forma no jeràrquica, com és el cas dels partits polítics massius. Fallen les relacions de confiança i, per tant, és urgent construir un marc que doni seguretat als militants. Aquest marc s'expressa de manera abstracta apel·lant a la transparència, però queda en no res si no es desenvolupen processos i protocols per implementar-la. Per tant és de tot punt urgent i necessari, sense cap excusa doncs som en una societat massivament intercomunicada, dissenyar i executar un sistema integrat de tractament, distribució i reelaboració de la informació, tant en la seva vessant mecànica (gestió automatitzada) com en la dels protocols i procediments per emetre-la adequadament formatada.
Fins aquí la diagnosi, més o menys encertada, que requereix ser ampliada si cal, aprovada i detallada. Però la raó d'aquest document és més aviat la de proposar un canvi d'enfocament, o un aclariment si es vol, de la relació dels cercles, les bases, amb la resta de l'estructura del partit, necessari creiem per trobar un camí cap a la solució.
Partim del fet que considerem l'estructura actual, votada a Vistalegre, com adequada però causant de confusió. Com tots sabem la idea original dels promotors del partit era que els cercles fossin espais més aviat lúdics i activistes que no pas cel·les orgàniques del partit. Tot i això molts cercles han considerat que tenien dret a ser escoltats en qüestions internes sense convocar un consell ciutadà, exigència fins a cert punt raonable donada la impossibilitat d'accedir a les dades dels inscrits, i això els ha portat a un conflicte a l'hora de validar-se. D'altres s'han considerat menyspreats per no poder satisfer aquesta exigència i fins i tot alguns militants s'han retirat considerant que tota feina que facin en aquestes condicions és inútil. Al contrari, crec que l'estructura actual ha de ser no només conservada sinó potenciada, tot i amb alguns canvis menors si cal, i que les carències i deficiències tenen el seu origen en un enfocament erroni de les funcions dels cercles i de les seves relacions amb la resta d'estructura del partit.
El cercle ha de ser entès com a la punta de llança del partit en les seves relacions amb la ciutadania. És del cercle des d'on han de sorgir, i de fet ho fan, les iniciatives per recuperar drets socials, per donar suport a altres moviments, per difondre la nostra alternativa, per captar militants... inclús per ser instruments d'agitació social, aspecte criticat com a carència per les esquerres clàssiques, que acusen a Podem d'actuar com apaivagador d'aquestes tensions[3]. Tot el que tradicionalment configura l'activisme. Per tant el cercle és l'enllaç entre les polítiques proposades pel partit i la seva expressió practica, visible i entenedora pels ciutadans. I la clau perquè tota aquesta energia flueixi és l'autonomia: el cercle ha de poder decidir amb qui estableix aliances, tant a dins com a fora del partit, a on va a buscar suport i ajuda, encara que sigui per part d'elements externs, com s'organitza internament, qui són els seus portaveus... Autonomia total que només pot ser limitada pel partit, mitjançant la figura del SG, quan l'acció proposada pugui perjudicar el projecte general. La resta d'estructura del partit, l'estructura orgànica, ha de ser considerada des del punt de vista del cercle com a aixopluc, com a eina per aconseguir més reso i legitimitat oficial que no pas com a presídium del qual emanen les directrius a seguir i per les que cal esperar un debat i una assemblea més o menys general per canviar-les.
El militant de Podem s'ha caracteritzat, almenys fins ara, pel seu apassionament i la seva no conformitat, per principi, amb qualsevol decisió del partit, o part d'ell, sobre la que consideri que no ha sigut prou informat. Un munt de persones més o menys interessades per la política, però allunyades per desencant (origen de la no conformitat), han trobat dins aquest partit una manera d'expressar-se, de col·laborar i de lluitar per causes nobles. El militant de Podem ha donat, i dona, el seu temps, i també altres recursos de vegades molt escassos, al projecte i, sense adonar-se'n doncs es troba dins un context de militància on es considera l'actitud adient, expressa una particularitat d'una nova manera de relacionar-nos esdevinguda amb el naixement de l'era de la informació: la societat xarxa[4], on es capgira la relació del treballador amb la feina. El militant activista de Podem fa la feina que sap que li pertoca, li dedica el temps que pot i la gaudeix perquè la sent com a passió, independentment de les dificultats que aquesta comporti. Tot això amb una precarietat de medis que l'obliguen a ser un artesà enginyós, i són justament aquestes dues característiques les que perfilan el nou ciutadà de les societats xarxa: la feina com a passió i l'artesania[5]. Considerem doncs que a tota persona que demostri aquestes qualitats en la seva feina dins el partit se l'ha de dotar de molta autonomia, confiança i, per extensió, el cercle al qual pertany també. Potser algú se sorprèn de trobar aquestes categories en un document que intenta ser de caràcter polític, però un dels trets que caracteritzen la nova societat xarxa és l'emergència d'aquestes característiques, així com la recuperació d'altre oblidades[6].
Tots estem convençuts que el mecanisme assembleari és la millor expressió de democràcia dins d'un partit. Aquest mecanisme ens obliga a prendre decisions tenint en compte l'opinió de tothom, com a ciutadans iguals davant la llei, i, un cop presses, anomenar un representant (o escollir-ne un ja existent, com els parlamentaris) per executar-les. Entre la decisió i l'execució, normalment, existeix doncs un pas que, de vegades, manté la iniciativa aturada fins que l'escollit accepta el requeriment. Aquest escollit serà aleshores responsable de l'execució. El que proposem és evitar aquest pas sempre que es pugui, cosa que ja passa de fet, i posar els mitjans perquè les bases, els cercles, es puguin organitzar de forma autònoma entre ells mateixos o internament, compartint recursos (com és la informació) amb fluïdesa i transparència. És evident que en aquest cas la figura dels representants oficials, necessària i exigida per llei, seria a vegades (però no només per descomptat) la de simple caixa de ressonància de les iniciatives de les bases, precisament el que busquem.
Com hem dit més amunt doncs, per aconseguir aquest tret la qüestió bàsica a resoldre és la creació d'un marc de confiança basat en el tractament de la informació: la seva distribució, fàcil accés i capacitat de reelaboració i redistribució és fonamental, així com la implementació de protocols per garantir que tota demanda és escoltada, encara que sigui per demanar més temps. Considerem això un deure ineludible en un partit nascut amb l'ajuda de les modernes tecnologies de telecomunicacions, sense les quals potser no hauria sigut possible, almenys en els terminis imposats. Podem ha sabut utilitzar les eines telemàtiques per “connectar-nos”, però no per organitzar-nos. Totes les eines utilitzades ja les hem trobat fetes i es fan servir cadascuna pel propòsit puntual requerit en el moment, però no estan integrades. El resultat és una disbauxa d'informació dispersa en mil llocs que no ajuda gens a l'objectiu de transparència ni ajuda als cercles en les seves iniciatives. Per tant és urgent crear un sistema integrat de tractament de la informació en el si del partit.
Ha de quedar sempre en mans dels cercles, tal com ja est passant per altra banda, l'elecció de coordinadors si la iniciativa ho demana, i l'elecció de representants o portaveus, que en cap circumstància comporta una limitació si la iniciativa sorgeix “de dalt”, com és el cas del Parlament Obert[7]. El Parlament Obert és pràcticament una implementació de partit en xarxa on la iniciativa ha sorgit d'un grup de representants i s'ha demanat a les bases que s'organitzin per dur-la a terme, tenint clar el projecte. La forma en què aquestes bases s'estructurin o facin aliances per fer la feina, tan si val si es busca col·laboració de gent de fora, el temps que cadascú i pugui dedicar, la subdivisió del projecte inicial en subprojectes més fàcils de gestionar, tot això és cosa seva i fruit de la dinàmica interna de cada cercle. Tal com tenien pensat els creadors de Podem, repetim, els cercles han de ser eines activistes i més aviat lúdiques i pedagògiques, que no vol dir pas que els seus membres s'hagin de desentendre de les qüestions internes del partit, però sí que han de quedar clarament diferenciats els espais. L'arbitratge de les relacions entre els cercles seria responsabilitat de la Comissió d'Organització, principalment centrada a gestionar els lligams i tensions entre ells més que en intervenir en el funcionament intern.
Tanmateix, aquesta forma d'organització dels cercles, més inclusiva que d'altres (les nostres assemblees són obertes a tothom), permet una més fàcil relació amb altres moviments socials que, per les seves característiques, no desitgen ser identificats amb cap opció política concreta.
Tanquem doncs exposant els punts, que criteri nostre, s'han de resoldre:
- Disposar de temps per obrir els debats necessaris i evitar les presses (reprendre la iniciativa i marcar nosaltres els terminis sempre que sigui possible)
- Implementar un mètode d'inscripció amb verificació d'identitat
- Obrir l'accés a la base de dades del territori per part dels SG
- Modificar el sistema de vot electrònic per evitar manipulacions i deslligar-lo del sistema d'inscripcions
- Permetre votacions online i presencials (creació d'un document d'afiliat)
- Implementació d'un sistema de tractament i distribució integrat atenent a les necessitats internes del partit
- Comissió de Garanties independent, operativa i amb funcions exhaustivament delimitades
- Difusió i pedagogia sobre el mètode assembleari, pros i contres
2 Com Bases Podemos, vegis el seu manifest “Quiero mi moto”
3 Vegis qualsevol article del blog “El Viejo Topo” sobre Podem
4 Vegis “Towards a definition of a network party” i “Are assembly-based parties network parties?” per una aproximació al concepte de partit en xarxa. Traduits tant l'un com l'altre en aquest blog.
5 Per una descripció detallada de les noves
actituds relacionades amb les noves formes de treball a la societat
xarxa, nascudes principalment dins la comunitat informàtica, es
poden consultar els títols recomanats en els articles anteriors.
6 Vicenç Navarro “Las desigualdades y las insuficientes propuestas para reducirlas”
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada