Aquest text no pretén ser un document tancat amb la solució al problema del Nou Subjecte Polític Català (la confluència) sinó un recull d'idees i intuïcions més o menys coherents, més o menys afortunades, amb la intenció de suscitar preguntes i estimular la investigació sobre l'oportunitat històrica que se'ns presenta.
l'important no és d'on venim sinó a on volem anar junts
Daniel Cohn-Bendit
La confluència no pot ser una simple coalició de partits preexistents, incomunicats i recelosos entre si, ni una dissolució de tots ells en un altre partit únic de perfils ideològics difosos i formes organitzatives rígides i centralitzades. Caldrà pensar molt en com fer perquè la confluència sumi, sense que ningú renunciï a si mateix, encara que sí a la seva endogàmia i als seus interessos corporatius. Per a això, precisament, cal pensar la confluència més enllà dels partits.
Cal radicalitzar la democràcia interna de les organitzacions, lligant-la a les aspiracions de la gent i no a les pugnes de poder entre famílies dins seu. Per això cal una nova cultura militant menys sectària, més generosa i més amable.
Professor d'Història a la Universitat d'Extremadura
Com s'ha d'estructurar el nou subjecte polític? Com s'organitzarà? Subscrivim íntegrament la frase del professor Andrade: cal una nova cultura militant menys sectària, més generosa i més amable. La confluència ha de fonamentar-se en un compromís sense reserves en l'àmbit personal amb l'objectiu a aconseguir i amb els companys disposats a compartir-lo, fent creu i ratlla si cal, encara que establint procediments per evitar repetir errors. També proposem algunes idees-guia amb la finalitat d'aconseguir la màxima flexibilitat, eficàcia i capacitat d'adaptació donat l'objectiu proposat: disposar d'una eina, més potent i versàtil, perquè el poder popular sigui tingut en compte, respectat i temut, un poder mobilitzat per acabar amb l'emergència social i els abusos del capitalisme globalitzat. Independentment del nom sota el qual aparegui.
- Direcció col·legiada
- Organigrama orgànic el més simple possible
- Estructura descentralitzada com a reflex de la nostra aposta per la plurinacionalitat
- Alt nivell d'autonomia de les bases com a reflex del nostre sobiranisme
- Mecanismes àgils i participatius de consulta (inclòs per a no afiliats)
- Reformulació del mètode assembleari atenent les exigències de la política actual
A Podem no hem vingut a construir "un altre partit" ni a muntar estructures al servei dels seus integrants.
A Podem no posarem mai interessos de sigles per sobre de la construcció de la unitat
"Cal potenciar els debats i les consultes internes per a les decisions crucials, des de les aliances polítiques fins a les apostes polítiques de gran importància, mitjançant assemblees periòdiques, assemblees plenàries generals [...] que serveixin per socialitzar la feina feta, recollir propostes i debatre. "
El trànsit de les candidatures electorals confluents a un nou subjecte polític català en comú requereix paciència i generositat, i reconeixement mutu i respecte al que cada persona i col·lectiu aporta. I en cas de desacord, calen mètodes democràtics i transparents per resoldre les legítimes diferències en positiu.
Com es pot concretar la confluència? Disposem d'alguna experiència prèvia que ens serveixi com a referent? Des de les files de la vella guàrdia sembla apostar per una estructura de tipus federal:
Izquierda Abierta (IzAb) no considera acceptable un procés de confluència basat en acords cupulars entre una part de les elits de Podem i una altra de l'aparell del PCE: aquest ha d'emanar de les bases i aspirar a l'aglutinament de tota l'esquerra espanyola, sense exclusions ni imposicions de cap dels seus actors. La veritable Revolució Democràtica a la qual aspirem implica una confluència federal, al voltant d'un programa de canvi, i que s'articuli amb mecanismes de democràcia participada.
Publicat el 27 d'abril 2016, en vigílies de l'acord Units Podem
O de tipus cooperativista, alternativa que creiem val la pena ser explorada per les seves característiques afins als nostres postulats, i la seva novetat, fins on sabem, en la història de les organitzacions polítiques:
Aquest camí requereix més profunditat estratègica, més elaboració programàtica, de pensament i reflexió. Hem de superar la dinàmica estrictament electoral per començar a construir des de l'estabilitat organitzativa, que ens permeti mirar perspectiva i respondre a la confiança que milers de persones han dipositat en nosaltres. I això al servei d'un programa de canvi, rescat social, regeneració democràtica, ecologia, dret a decidir, plurinacionalitat i equitat de gènere. Establir aliances més fortes amb els i les que compartim, des de fa temps, lluites i objectius.
Per superar la fase electoral de la confluència i avançar cap a un espai polític més estable, transparent i consolidat, proposem la forma de la cooperativa política, que sumi i aprofiti la diversitat, individual i col·lectiva, en benefici d'un objectiu comú.
La cooperativa és una estructura prou flexible per adaptar-se a cultures polítiques diferents i trajectòries organitzatives diverses; una plataforma àgil, en xarxa, creativa, que utilitza de forma intel·ligent les diverses pràctiques polítiques. Així mateix, la cooperativa permet el grau necessari d'organicitat imprescindible perquè un projecte sigui estable, permanent, amb control democràtic. Aquest model garanteix que la presa de decisions sigui transparent i que els membres que en formen part no siguin actors passius, sinó agents actius, sota una dinàmica que no és de simple adhesió sinó d'empoderament.
Té el seu origen aquesta idea en una reflexió de l'eurodiputat Daniel Cohn-Bendit, antic líder anarquista al maig del 68 i actualment membre del Partit Verd Europeu, apareguda a Liberation al març del 2010:
Imagino una organització pol·linitzadora, que aglutini les idees i les transporti i fecundi amb elles altres parts del cos social. A la pràctica, la política actual ha expropiat als ciutadans del seu deure com a ciutadans, en nom del racionalisme tecnocràtic o d'emocions populistes. Cal "repolititzar" a la societat civil al mateix temps que hem de civilitzar la societat política per passar d'una política privada a una de lògica lliure. No oblido la contribució dels Verds durant 25 anys en defensa i il·lustració de les nostres idees en la vida política francesa. No obstant això, no és només que les formes partidistes clàssiques no estan adaptades a les noves exigències de les nostres societats, sinó que també tard o d'hora, aquestes formes contradiguin la nostra cultura antiautoritària, principi fonamental del pensament ecologista. Ni partit-màquina, ni partit-empresa jo preferiria que inventéssim tots junts una "cooperativa política". És a dir una estructura capaç de produir significat i de transmetre sentit polític i prendre decisions estratègiques.
La crida del 22 de març: canviar la política per canviar de política
L'Aliança Cooperativa Internacional va redefinir els principis cooperatius en 1995, que podem utilitzar com a guia per obtenir un mapa aproximat de què es pretén descriure: una organització en xarxa amb el partit (la confluència) com espina dorsal i lloc de convergència dels diferents actors.
Principis Cooperatius
|
Confluència
|
Adhesió voluntària i oberta
|
Participació sense discriminació ideològica, per credos, sexe ni raça
|
Gestió democràtica per part dels associats
|
Granularitat, pluralitat, horitzontalitat
|
Participació econòmica dels associats
|
Quotes voluntàries, crowdfunding
|
Autonomia i independència
|
Estructuració en xarxa (partit en xarxa)
|
Educació, formació i informació
| |
Cooperació entre cooperatives
|
Xarxa basada en competències i no en jerarquies, amb voluntat de consens
|
Preocupació per la comunitat
|
Empoderament de les bases
|
"La xarxa" és sobretot una mentalitat i una forma de treballar adaptada a la societat del coneixement basada en la intel·ligència col·lectiva i la propietat comuna, com pot ser la lògica cooperativa del programari lliure o els "grups intel·ligents". És una recerca constant de sistemes organitzatius basats en competències en comptes de jerarquia, amb una forta especialització horitzontal i voluntat de consens, i on tots els membres poden tenir autoritat per prendre decisions i dur a terme accions. Així mateix la força de les xarxes, físiques o virtuals, resideix en la seva capacitat de moure i barrejar persones i organitzacions de diferents interessos o cercles, amb compromisos flexibles segons objectius i afinitats, des del territorial al sectorial.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada